On és l'ànima ? On resideix l'amor ?

 Malgrat ho pugui semblar pel títol, no seré jo qui pretengui descobrir el que molts altres, més savis que jo, no han aconseguit.

Però sí que pretenc posar una mica de llum en aquest tema, al menys pel que fa a com explico els conceptes a Camí d'Amor.

Començo per dir que, algú que entén de txakres molt més que jo, diu que, per l'amor, cal observar els txakres del cor i el de la corona. El txakra del cor està molt clar, però com el de la corona és al cap, cal explicar, amb una mica més de precisió, perquè dic que l'ànima és amor i la ment/ego és la por.

I és que tot és una qüestió de prelació. En una ànima amorosa, la ment és al seu servei i no al servei de la por (que resideix als records i les xarxes neuronals) i, per tant, és un instrument de l'ànima i no de la por.

I perquè dic que és una qüestió de prelació ? Doncs perquè, si no tenim el cor amorós, no podrem aconseguir que la ment sigui un instrument d'amor, sinó de por. Per a mi, els arguments són molt clars i te'ls explico.

Hi ha un tema científic fascinant (i molt poc sabut) que és el de la coherència cardíaca i el funcionament de l'energia del cos, governada pel cor i no pel cervell. Si en voleu saber més, busqueu un documental (The Field) que parla dels camps energètics al cos humà. Allà (i a molts altres llocs) descobrireu que s'ha investigat la diferent velocitat dels senyals elèctrics/nerviosos segons els camins que segueixen pels nervis i fins arribar al cervell. I s'ha descobert que res no quadra. S'han mesurat les diferents velocitats, només per descobrir que tot el cos sap el mateix al mateix moment. També s'hi explica que s'han fet experiments, amb subjectes controlats amb elèctrodes, per demostrar que el cor i cos reaccionen per anticipat (abans de veure-les amb els ulls i, per tant, abans que el cervell) a imatges aleatòries (seleccionades a l'atzar de forma random per un ordinador) amb continguts amorosos o violents. Aquí tens una prova més de perquè dic que l'ànima ho sap tot per endavant, encara que no en siguis conscient.

La raó és que tots els senyals energètics parteixen del cor i no del cervell. Que, en una persona en calma, es dóna un fenomen conegut com coherència cardíaca. Que la raó que tot el cos tingui la mateixa informació al mateix moment és que la comunicació no es produeix pels canals energètics interns, sinó que arriba pels circuits externs que envolten el cos (sí, l'aura), que conformen el mapa energètic del cos. I que, a la vegada, guarden la "còpia de seguretat" de tota la informació que resideix al cos. No us heu preguntat mai com es guarda la informació neuronal quan les cèl·lules (sobre tot, les neurones) són substituïdes ? Penseu que, a diferents ritmes, en el pitjor dels casos (una persona molt gran o molt malalta) totes les cèl·lules del cos canvien un cop cada 6 mesos. Aquesta és la raó que, per recuperar la salut, només heu de deixar de fer les coses que feu malament durant 6 mesos perquè el cos es recuperi de qualsevol "malaltia".

Per tant, el txakra més important (per la prelació) ha de ser el del cor. Quan el del cor es desbloqueja, i els sentiments del cor manen, podrem fer que sigui l'ànima (i no la por) qui ens mani.

Podríem dir que l'ànima resideix en un cor amorós i una ment governada per l'amor. Per tant, seguir el que l'ànima ens diu és seguir els sentiments amorosos, sense por.

I, per això, de l'ànima també en dic consciència. Perquè, un cor amorós, fa que la ment actuï amb consciència i no amb por. 

Valldoreix, a 22 de febrer de 2022

El poder de l'amor de l'ànima (i algunes precisions)

 Això que ara escric, conté fragments de molts dels articles de Camí d'amor. Per aclarir conceptes en posar-los junts. I fer precisions que calen.

La por ens bloqueja. Temem el dolor, la soledat, la buidor, perdre coses i éssers “estimats”. La infelicitat, en definitiva. I aquesta por a la infelicitat, ens fa infeliços. La por a perdre el que creiem que ens fa feliços, ens fa infeliços. Absurd.

Així com has viscut tants anys amb por (amb ego) a tota la teva vida, prova a viure amb amor a tota la teva vida. Omple-ho tot d'amor. Cada instant, cada lloc, cada persona, cada pensament.

Estimar-te a tu mateix vol dir no tenir altre prioritat que ser el que vols ser. El que et dicta la teva consciència.

Viure en el present és la millor forma d'estimar-te a tu mateix. La ment (ego) necessita del temps per poder influir-te i controlar-te. Sense temps, l'ego no existeix.

No oblidis que l'ego “ho té tot”. Té la teva ment i, per tant, la “clau” del teu comportament “racional”. Per això, el primer que has de fer és posar la ment al servei de la consciència i no al servei de l'ego. I això s'aconsegueix apagant-la amb sentiments profunds, de l'ànima, amb els que només la consciència està connectada i als que l'ego no hi té cap accés.

La nostra ànima és una realitat apart. Res del que “vivim” en el món que “veiem”, o “creiem” veure, és important per l'ànima. És un joc. Per descobrir el que no sabem enfrontar amb amor. La “pega” és que l'ego no ens vol deixar veure que es tracta d'un joc. Fa de cada partida una qüestió de vida o mort.

Però, per acceptar aquest joc, necessites una única cosa imprescindible: la fe en la teva ànima. Perquè l'ego juga amb els sentits i amb la ment. L'ànima, només amb la intuïció i els sentiments.

Hem d'acceptar que, el que passa, és el que ha de passar. Encara que no ho entenguem. Accepta-ho tot. Pensa que el que faci trontollar els principis de l'ànima és ego. Fins i tot aquelles coses que semblen arrencar des de la profunditat del cor. Si fan que algun dels principis de l'ànima falli, trontolli o surti perjudicat, és que hi ha ego.

Els principis de l'ànima són tots els que puguis imaginar com els més desitjables i meravellosos per sentir:

Alegria, Salut, Llibertat, Vitalitat, Simplicitat, Amor, Màgia, Confiança, Força, Emoció, Tendresa, Veritat, Bellesa, Creativitat, Admiració, Generositat, Humilitat, Paciència, Quietud, Silenci. Afegeix el que vulguis.

Tot arriba quan ha d'arribar. Tot passa quan ha de passar. L'ànima ho sap. Tingues fe.

Si no ho veus, és que encara ho ha arribat el moment. Si no ho sents, és que encara no estàs preparat.

Si alguna cosa “no va bé”, la que sigui, és que has d'aprendre alguna cosa. Si alguna cosa no arriba, la que sigui, és que la teva ànima no la vol o és que encara no estàs preparat per rebre-la. Això és meravellós. Però molt dur d'acceptar.

No aconseguireu mai el veritable amor de la persona que estimeu si prèviament no us estimeu a vosaltres mateixos. La vostra ànima, perquè n'aprengueu, no permetrà que aquesta persona arribi a la vostra vida (i si arriba serà una experiència poc positiva), si abans no us estimeu. La raó és òbvia: si no us estimeu a vosaltres mateixos, és impossible que sigueu qui voleu ser, perquè sempre depeneu, finalment, del que faci, digui o senti una altra persona. És a dir, sou el que aquella persona vulgui fer de vosaltres (sigui per acció u omissió).

La nostra ànima ens vol ensenyar que no hem de tenir por de si serem o no estimats, que no hem de tenir por a ser abandonats, que no hem de tenir la por de creure que no aconseguirem el que volem. Hem d'estar segurs que aconseguirem el que volem tan sols essent qui volem ser, sense preocupar-nos d'una altra cosa. Nosaltres només ens hem de preocupar de ser, sense que cap cosa, persona o desig ens ho impedeixin. Si som el que volem ser, el fer i el tenir aniran “arreglant-se” tot sols (dels detalls se n'encarrega l'Univers).

Perquè, mentre estem essent com volem ser, la nostra consciència ens indica que anem bé, ens dóna felicitat i pau interior. La alegria, la veritat, la salut, l'amor, són el nostre mapa i el nostre camí.

Quan anem a poc a poc, ens dóna temps a veure en els altres la bellesa. Allò que ens admira. Sempre hi ha alguna cosa a admirar en les persones, els animals, les plantes. Admirar la bellesa de l'altre és estimar. I això és energia. La que mou el temps. La que et fa avançar en el teu camí.

El camí de la vida, quan anem bé i fluïm al seu ritme, és alegria, amor, salut, veritat, simplicitat. És la forma en que la nostra ànima (consciència) ens diu que anem bé. La nostra consciència és l'únic jutge que ens ha d'importar. És l'única que sap que hi fem aquí i quin és el nostre camí. Però per escoltar-la hem d'estar en pau i silenciar la inquietud de la nostra ment.

La paciència i amor incondicionals, només són possibles en una ment en silenci i calma. Si tinguéssim paciència infinita, obtindríem resultats instantanis. La paciència infinita és l'amor incondicional.

Som éssers d'energia i l'energia és l'amor. La energia que mou l'Univers és l'amor. Només quan estimem, el temps avança. El temps que hem estimat és el temps que hem viscut.

La nostra ànima només vol viure el present. No sabem el que ens portarà l'instant següent. Però podeu estar segurs d'una cosa: la nostra vida no és un encadenament de minuts, sinó d'events viscuts. Si teniu “pressa” per tenir alguna cosa o a algú, no ho tindreu mai. Perquè, desitjant o patint, no estareu vivint cada moment del present com vol la vostra ànima. No estareu essent el que ella vol ser. I per tant no tindreu res del que voleu. Si esteu essent a cada moment el que la vostra ànima vol ser, us arribarà de la manera més insospitada tot allò necessari per que la vostra ànima segueixi essent el que vol ser.

Heu d'acceptar i estimar tot el que us porti el present. Sigui “bo” o “dolent”. Perquè no sabeu mai per quin camí, ni en quin moment, us arribaran les coses.

Si desitgeu alguna cosa o a algú que no acaba d'arribar, us convertiu en “masoquistes emocionals” i deixeu d'estar pendents només de l'instant present. Només penseu quan arribarà allò que voleu. Només penseu en quin moment del “futur” arribarà. I no arriba mai. Perquè no hi ha futur. Tan sols presents encadenats que només tenen sentit quan “hi sou” vivint-los plenament amb tota la vostra consciència i intensitat.

Per això, es tracta d'escollir i no de desitjar. Escollir, afecta a l'instant, que és el que has de viure. Desitjar, implica un futur que no arribarà mai perquè, mentre desitges, no vius el present.

Si una cosa t'afecta és perquè encara no has superat el que representa. Tant és si no ho suportes perquè et falta paciència, o et fa ràbia o et fa enveja o et dol. Precisament el que vol la teva ànima és que t'adonis que et falta paciència, pau, humilitat, alegria, veritat, simplicitat ...

En el camí d'amor, és l'ànima qui decideix ser qui vol ser, sense que res més li importi. I és la teva ànima l'única responsable de les proves que et trobes a la vida. És la teva ànima qui et fa trobar totes les circumstàncies de la vida que necessites per aprendre a ser qui vols ser. Per tant, no preguntis més com veure els missatges de l'ànima. ¡¡ Tot ho és !!. Tot el que veus, tot el que sents, tot el que vius, són símbols, proves, missatges. Totes les persones que trobes, totes les coses que et diuen, totes les coses que et passen. Tot serveix per aprendre a ser el que la teva ànima vol ser.

L'únic que has de fer és tenir fe en la teva ànima i en que et portarà pel veritable camí de vida. El poder de l'ànima, el poder del Jo Sóc, si li dones la oportunitat, quietud, silenci, és immens. És diví. Sempre que actuïs des de l'ànima, sense cap altre intenció que demostrar qui ets, sense cap altre objectiu que ser el que la teva ànima vol ser. No vulguis creure que el poder de l'ànima servirà al teu ego. Mai enganyaràs a la teva ànima. La porta és estreta i el camí és dur. Però molt simple. Si intentes fer trampes, malgastaràs la teva vida. No hi ha més opcions. Al cap i a la fi, la nostra ànima immortal usa l'ego per provar si, lliurement, decidim, una i una altra vegada que l'estimem incondicionalment. En tota circumstància. Aquest és l'únic sentit de la nostra vida.

Crec que era Víctor Hugo qui deia: “L'ànima és la voluntat de Déu dins nostre”. És així com nosaltres ens comuniquem amb l'Univers, Déu, la font de l'energia, l'Amor, digueu-ne com vulgueu. I tot el que hi fem aquí, en aquesta vida, és escollir lliurement, cada vegada, si fem cas al que l'ànima ens diu o fem cas al que ens diuen totes les altres coses. Si som el que l'ànima vol que siguem o ens deixem arrossegar per les circumstàncies, l'enlluernament de les coses materials, l'immediat, les pors. Si mantenim la fe en el que som i deixem que aquesta esperança sigui el nostre motor o renunciem i ens donem per vençuts.

L'ànima és el contacte i el missatger de la font universal de l'energia i de la creació, a qui diem Déu.

Perquè l'amor que tu sents no depèn de com sigui o qui sigui l'altre persona. Depèn de com ets tu. I l'amor que sents és el que defineix qui ets tu. El “jo sóc” no és més que una afirmació de l'amor que sents.

I, mentre aquesta afirmació de qui ets, et vagi provocant dolor, voldrà dir que encara et queden lliçons per aprendre. Però això és un bon senyal. Sentir dolor, però no voler tancar la ferida sense amor, vol dir que avances. Aquest dolor en el que esperes descobrir la veritat, descobrir al teu ego, és un dolor per amor. I, moltes vegades, el precedeix. No tinguis por del dolor.

Digues qui ets.

Ni els que es creuen escollits, per molt que ho intentin, poden entendre l'Univers. Déu escriu recte amb els renglons torts. Els camins de Déu són inescrutables. Vol dir que ningú de nosaltres sap per on arribarà allò que ens agradaria viure. Potser, el camí per arribar a rebre aquell amor o experiència especial, passa per estimar a l'ésser més insignificant del món que en aquell moment tenim al davant i que mai podríem ni imaginar que tingui cap relació amb allò que ens agradaria. Això ens “condemna” a estimar-ho tot i a tothom, sigui “bo” o “dolent” perquè no sabem quin és el camí per arribar a allò que ens agradaria viure.

Quan dic estimar-ho tot i a tothom, ho dic literalment. Si no comenceu per estimar-vos immensament a vosaltres mateixos no podreu estimar a ningú.

Perquè tot es resumeix en fer servir l'amor incondicional amb tothom, començant sempre per tu. La resta només consisteix en seguir el camí d'amor que et marca la teva ànima.

Quan ens estimem a nosaltres mateixos, estimem l'altre. Quan estimem l'altre, ens estimem a nosaltres mateixos.

Encara que et costi d'entendre, una persona que no s'estima, en primer lloc i incondicionalment, a si mateixa, no pot sentir amor incondicional per cap altra persona.

La inexistència de certeses i el fluir constant dels escenaris, t'obliga a ser sempre tu, a estimar-ho tot i a tothom. Perquè no saps mai per on continua el camí d'amor. Per fer cada pas, cal decidir sempre entre ànima (fe) i ego (certesa). I la màgia només la trobes amb fe. Escull.

Les persones tenim dins nostre una llavor. La de l'amor incondicional. És una llavor fràgil, que costa poc de malmetre. Però, si som capaços de mantenir-la viva, podem fer-la créixer dins nostre i donar-la a altres. Però, compte, els podem donar la llavor, l'amor incondicional, i no la fruita. Perquè, amb tota la bona intenció, la fruita que és bona per nosaltres pot fer mal a l'altre.

La fruita serien les coses que es poden fer amb l'amor incondicional. Les “solucions”, els camins que s'han de prendre a la vida, les decisions, els sentiments concrets. I, això, només ho pot fer cadascú. A partir d'una llavor que creixerà de forma diferent dins cada ànima. Cada ànima és diferent. Ho són les seves vivències, els dolors o les pors que han de superar.

Per això, estima incondicionalment. Que això vol dir donar a l'altre una llavor que no saps si creixerà, ni quan ho farà, ni quina fruita acabarà essent. Donar la llavor, és donar amor sense cap condició. Donar-lo perquè l'altre en faci el que vulgui, fins i tot perdre'l, sense posar condicions, ni esperar resultats, ni jutjar. L'amor, així donat, és una “medecina” sense cap contraindicació. Les llavors d'amor mai no poden fer mal. La fruita, sí.

Quan donem amor o ajuda sempre li donem una direcció. Una intenció.

I, en aquesta direcció o intenció, hi ha implícit un desig, un judici, un supòsit. I ja no és incondicional. Tant se val que el que volem aconseguir al donar amor sigui “bo”. Perquè volem obtenir un resultat determinat.

L'amor incondicional més pur només s'aconsegueix quan te'l dones a tu mateix, i tu en quedes ple. És aleshores que el podràs donar a un altre. Però només si el dones absolutament despullat d'intenció. O sigui que el dones perquè tu ets amorós. Al marge del que en faci l'altre amb aquesta energia. No pots esperar un resultat.

No pots dir: t'estimo perquè et curis, t'estimo perquè siguis millor persona, t'estimo si ... Només pots dir: t'estimo. Sense res més.

Sempre que donem amor a algú, sense haver-nos omplert d'amor per nosaltres mateixos prèviament, la cosa no funciona gaire bé. Perquè, com és amor que ens “prenem” a nosaltres mateixos, en volem obtenir un rendiment que compensi el nostre “sacrifici”. Aquest mecanisme d'obtenció de rendiments pel nostre esforç, el desencadena “automàticament” el nostre ego.

En canvi, quan ens omplim primer d'amor nosaltres mateixos, el podem donar tot. No res ens falta.

Us pot semblar una diferència insignificant i, en canvi, és abismal. No té res a veure l'amor que donem als altres i que surt de l'amor incondicional per nosaltres mateixos que vessa cap a fora, amb l'amor que donem als altres “sacrificant” les energies que ens permetin ser qui volem ser.

Hem de donar tot l'amor que li calgui a cadascú. Sense límit, ni condicions. Incondicionalment.

Tota l'energia de l'amor flueix sense entrebancs. El tenim tot i el donem tot. Sense limitació.

Ningú et pot estimar més del que tu t'estimis. Ni pots estimar ningú més del que tu t'estimis. Té a veure amb l'energia. La quantitat d'energia que poses en l'amor per tu mateix, és la que es pot "intercanviar". Pots rebre tan amor com el que et tinguis. Mai més. [******* Excepte en el cas de l'amor incondicional que et donin].

L'amor que no s'acaba és l'amor incondicional. Perquè no li prens a ningú altre. Perquè ve de la font divina, inesgotable i universal que no és contraproduent per ningú. Perquè sempre és el millor per a tothom.

Només les persones que estimen amb amor incondicional aporten més amor al món. Perquè, sinó, les “existències” d'amor que hi ha, van passant de mà en mà. Però, les “existències” que algú guanya, algú les perd.

Si tu vols ajudar a la resta del món i ho fas amb amor “normal”, el temps que dediquis a aquesta tasca li estaràs “robant” al teu fill o a tu mateix. I us en ressentireu. En canvi, si estimes amb amor incondicional, no et caldrà fer cap plantejament, ni opció, entre estimar al teu fill o ajudar al món. Perquè no et plantejaràs cap d'aquestes coses com si fossin opcions. Simplement actuaràs tal com ets tu. I això comportarà el millor per a tothom. Tant pel teu fill com per la resta del món.

Repeteixo. No has d'esperar que vingui res ni ningú que arregli el món. Estima amb amor incondicional. No com a obligació, perquè no seria incondicional, sinó perquè tu ets així. Sense esperar a veure si hi ha algú més que faci el mateix. Sense esperar amb el rellotge a la mà que algú et correspongui. Sense posar-te fites. Sense fer-ho perquè vols arreglar el món. Només perquè tu ets així.

L'amor incondicional no l'has de sentir perquè has “analitzat” les possibilitats de que surti bé i “valgui la pena”. Si analitzes, si hi penses, només li estàs preguntant al teu ego si li va bé de desaparèixer. Ja us podeu imaginar la resposta. No t'ho preguntis. Fes el que et surt del cor. I confia en que tot anirà bé.

Estima i fes el que vulguis. Perquè, a més de ser sempre el millor per a tothom, l'amor incondicional, és d'una tal intensitat que ningú, ni el que estigui més enfonsat en l'ego, pot evitar que li entri al cor. Perquè, la persona que el sent no té plantejaments, ni objectius, ni espera resultat. Ho sent encara que fos l'únic ésser al món que ho està sentint. Perquè no hi pensa, ni li importa. Estima així perquè ell es així.

La veritat és el domini de l'ànima. Sense veritat, no hi ha autèntica llibertat. Sense llibertat, no hi ha amor incondicional. Només por. Per això, l'ànima t'envia missatges contínuament. Perquè miris la veritat cara a cara.

Has de tenir fe en que la teva ànima et farà passar per totes les experiències necessàries per poder arribar a ser tu. Si negues la teva acceptació, et negues a ser tu mateix. Has d'acceptar, humilment, que no saps res. Que no saps per on arribarà el que necessites saber per ser tu. Només pots preparar el teu cor per acceptar-ho tot. Així estaràs preparat per descobrir la veritat que et farà lliure.

Acceptar plenament vol dir estimar incondicionalment tot el que passi, fins i tot quan sigui dolorós. Només així podràs entendre perquè passa el que passa i quina és la prova que la teva ànima t'envia i perquè. Només si ho acceptes (estimes) incondicionalment per avançat, podràs entendre (després) perquè ha passat. I, com a resultat, avançaràs en el teu camí d'amor. El premi és la vida màgica de l'ànima.

Les proves que l'ànima t'envia serveixen perquè a cadascuna d'elles (i n'hi ha moltes cada dia, encara que no en siguis conscient) reafirmis qui ets. Si ets algú que viu sense por i amb amor incondicional cap a tothom, facin el que facin, entendràs perquè l'ànima t'ha enviat cada prova i comprovaràs que tot és bo. Que l'ànima sempre et porta el millor per a tu en cada moment, encara que tu no te n'adonis, que no en siguis conscient. Tot el que passa té algun sentit.

Si tens fe en que l'amor incondicional és l'única cosa que et cal, i ets capaç d'aplicar-lo a tot i a tothom, comprovaràs que no hi ha res ni ningú capaç de resistir-se a l'amor incondicional. Que aquest amor ho cura tot.

Però no oblidis que només tu et pots fer mal a tu mateix i només tu et pots curar. No vulguis curar a ningú. Cadascú és només responsable de la seva pròpia vida, del seu propi camí, de la seva pròpia ànima. Tu només has de ser qui ets. No has de fer res. Si els que t'envolten, com a resultat de sentir-se estimats incondicionalment per tu, se n'adonen fins a quin punt no s'estimen i comencen a fer-ho, és decisió seva, mai teva.

Recorda que l'única raó de la vida és que aconsegueixis estimar qui ets, superant totes les dificultats que la teva ànima divina troba en les circumstàncies que t'ha tocat viure en el teu cos terrenal.

Estima i seràs lliure. Només ets lliure quan no et fa por veure la veritat, sigui quina sigui. El joc de l'ego és amagar la veritat que no has pogut acceptar i fer-te creure que la vida no és sempre amor. Per poder veure que tot el que hi ha en la vida és amor, primer has de tenir fe en la teva ànima i estimar, sigui quin sigui el preu, aquell qui l'ànima et diu que ets.

Fins l'últim alè ets un ésser creador i responsable del que et passa a la vida. Però responsable només de tu. De ningú més.

Arregla les estructures (la casa, el cos, ...) i prepara't a representar amb energia, i com a actor principal, el guió que la teva ànima desitja. Pot ser que t'emportis una sorpresa i els escenaris i els actors que hi ha a la teva vida funcionin a la perfecció quan tu segueixis el guió apropiat. I, si no és així i els has de canviar, no culpis a ningú més pel que han estat les teves eleccions lliures. Els altres només han representat els rols que tu els has plantejat. Encara que hagi estat inconscientment.

“Si el que cerques és la Veritat, hi ha una cosa que has de tenir per damunt de tot ... Una disposició infatigable per tal d'admetre que pots anar equivocat”.

I, finalment, respecte a l'enamorament de l'ànima, t'havia dit que l'amor normal viu de les hormones i s'acaba quan aquestes s'acaben. I l'enamorament de l'ànima, de què viu ?. Doncs viu de l'energia sense fi de l'univers. De l'amor incondicional que mai s'acaba.

Valldoreix, a 4 de gener de 2022

Les proves de l'ànima

 L'univers, l'ànima, mai fan esforços inútils. Totes les proves que et posa, tenen a veure amb tu. Amb coses que has de canviar, millorar. Sempre ets la "víctima" dels teus errors. Mai dels errors dels altres.

L'ànima ens recorda constantment el que fem malament. El que passa és que, sovint, preferim adjudicar els errors/problemes als altres. Perquè veure'ls en nosaltres se'ns fa molt dur.

Els altres sempre ets tu. El teu ego. Les teves pors.

Dit així, sembla que l'ànima ens corregeix per la via del càstig. I no és així.

Encara que t'ho pugui arribar a semblar, mai "pagues" per errors dels altres, sinó pels teus errors. Així que si creus que els teus "problemes" tenen a veure amb coses que fan o deixen de fer els altres (qualsevol que no siguis tu), torna-t'ho a mirar.

Però aquesta mirada ha de ser franca, neta, sense artificis ni excuses.

Viure constantment en la veritat. Rebutjar, sempre, la mentida. Això ens deixa despullats. Sense lloc on amagar-nos de les nostres pors. Enfrontats, constantment, al que no som capaços d'afrontar.

I no hi cap altre camí que el de la veritat. Per mal que ens pugui fer.

Si et preguntes perquè vius un "infern". Perquè no pots oblidar el que un dia (o molts) vas fer malament. Perquè la "tortura" ?.

Tot té sempre la mateixa resposta.

Perquè l'ànima sempre et dona i et donarà el millor per a tu. Encara que a tu et costi de reconèixer.

I mai deixarà de fer-te veure que ho has de tornar a intentar. Fer bé avui el que ahir vas fer malament. Acceptar la veritat. Cap altre camí que desfer el que has fet malament i tornar-ho a intentar.

Així que si l'ànima et fa veure coses és perquè vol el millor per a tu. I si en aquestes visions hi veus "tortura" és perquè no acceptes veure-hi la veritat. I no deixaràs de veure coses semblants fins que acceptis la veritat. Que sempre té a veure amb tu i les coses que has de canviar per entrar al camí d'amor. O tornar-hi, si t'havies desviat.

Així que l'ànima mai et tortura. T'ajuda. Et mostra el camí que mai hauries de deixar.

El camí d'amor, el de l'ànima, sempre està ple d'incertesa. Perquè has d'acceptar el que et diu l'ànima sense dubtes i amb alegria. Amb fe. Sense saber-ne el resultat.

El que sempre pots tenir per segur és que el resultat sempre serà el millor per a tu i per a tothom.

Perquè la naturalesa dels errors sempre és la mateixa. Perquè no t'estimes. I l'ànima només vol que ho facis. Així de senzill.

Valldoreix, a 11 de desembre de 2021

Esperança al camí d'amor

 Al món de l'ànima no hi ha mai certeses. Només fe i esperança. Les certeses són ego.

Per tant, si creus haver "vist" o "imaginat" que tot ha de passar com tu penses, estàs equivocat.

El pensament crea contínuament estratègies per "fer quadrar" el que pensa amb el que "creu" que l'ànima vol.

I el que l'ànima "vol" no té res a veure amb "com" el teu ego ho vol.

I el com, en el món de l'ànima, ho és tot. Perquè no hi ha temps, ni circumstàncies que suposin el que ha de passar.

Només la teva actitud d'esperança i confiança, fe en definitiva, que l'ànima et portarà el que consideri millor per a tu.

Però el millor per a tu segons l'ànima. I si la teva ment prejutja "com" vols les coses d'alguna forma les estàs condemnant.

L'ànima no et donarà mai les coses que tu consideres "millors" si les vols a través de l'ego, mantenint les coses que fas o has fet malament com a part del procés.

No hi ha altra manera de moure's al món de l'ànima que fer les coses ben fetes. Sense mentides. Sense dreceres. I, si cal, s'ha de desfer el que has fet i tornar a començar.

Per fer això, no hi ha altra forma que l'absoluta humilitat d'acceptar que pots haver fet coses malament, fins i tot amb bones intencions.

Així que no queda més remei que tornar a començar.

Però només serveix si estàs plenament disposat a renunciar a tot el que tens. A jugar-t'ho tot per l'ànima. Sense condicions. I a tornar a començar. Si estàs a un carreró sense sortida, surt per on has entrat.

I si vols partir d'un punt al que ja has arribat, i que consideres irrenunciable, mai funcionarà. L'ànima et demana fe i renúncia absoluta.

És ben cert que quan més s'apropa una "possibilitat" més negres es veuen les coses. El més negre de la nit és just abans de la matinada. Però veure les coses negres no vol dir que l'hagis encertat, si no es compleixen la resta de condicions.

Les interpretacions de l'ego sempre parteixen del que "ja tens". No vol perdre res. I imagina que l'ànima li donarà el que espera, perquè considera que és el millor per a ell. I, si és bo per l'ego, mai pot ser bo per a l'ànima.

Així que deixa de "pensar", "imaginar". Només escolta l'ànima a través del que et diu el teu cos. I recorda.

Si el que hi ha no és bo per a tothom, no és alegria, no és felicitat o no és incert, és que no és de l'ànima.

Valldoreix, a 27 de novembre de 2021

LA MÀGIA DE L'AMOR DE L'ÀNIMA

 Dins la màgia de l'amor de l'ànima, hi ha un altre món. El de l'enamorament de l'ànima.

 De la mateixa manera que és molt diferent el plaer de la felicitat, l'enamorament "normal" no té res a veure amb el de l'ànima.

Com diferenciar l'enamorament "normal" del de l'ànima ?. Res més senzill.

L'enamorament "normal" és una tempesta d'hormones. Veus a l'altre com la persona més bonica i meravellosa del món. I això és així fins que l'amor s'acaba. El que ve després pot ser afecte, fidelitat, rutina, llaços, compromís.

En canvi, a l'enamorament de l'ànima, veus objectivament tots els defectes de l'altre. I no entens com pots estimar-lo. L'ànima no admet mentides mai.

A l'enamorament "normal" tot el que hi ha són hormones del plaer i, quan s'acaben, s'acaba l'amor.

A l'enamorament de l'ànima, no t'expliques com pots estimar l'altre persona, però no la pots treure del teu pensament en cap moment. La sents en tot moment. I saps que serà per sempre.

A l'enamorament "normal", com a molt, hi ha moments de plaer. A l' enamorament de l'ànima, la felicitat no s'acaba mai.

Però, l'enamorament de l'ànima no és un enamorament exempt de plaer. El que passa és que el plaer és una conseqüència de l'enamorament, no un objectiu en sí mateix.

No sé si tothom pot trobar la persona de la que enamorar-se amb l'ànima. Suposo que sí. Encara que cal trobar-se dins el camí d'amor i la seva màgia per poder trobar-la i identificar-la.

Però, quan la trobes, ho saps. Dos persones que s'enamoren amb l'ànima, quan es tornen a veure, per temps que hagi passat, se'ls il·lumina la mirada instantàniament i senten una comunió absoluta, l'una amb l'altre. I, això passa sempre, una vegada i una altra.

Si, alguna vegada a la vida, trobes la persona de la que t'enamores amb l'ànima, no la deixis escapar. Però, hauràs d'acceptar totes les condicions i incerteses del camí d'amor. I no deixar-te arrossegar per cap enamorament "normal", encara que inclogui certeses, seguretat. Perquè és per por a entrar al camí d'amor.

L'enamorament de l'ànima no és un camí fàcil. Com a mínim hi ha dos egos, el teu i el de l'altre, que s'hi oposen. I, molt sovint, s'hi afegeixen altres egos de l'entorn, que troben perillós per tots ells que algú "s'atreveixi" a perdre la por.

Però, no t'amaguis. No cedeixis. Lluita per l'enamorament de l'ànima.

Perquè, l'enamorament de l'ànima, és la clau que obre una porta màgica a la que mai tindries accés d'una altra manera. No t'ho pots perdre!!

Valldoreix, a 29 d'octubre de 2021

Màgia, amor i física quàntica

 El d'avui no és un capítol qualsevol. He trigat anys en pensar-lo. Però avui ja he ajuntat les peces.

 Començaré per la part més críptica. La física quàntica. Sabreu que es va "descobrir" just fa 100 anys. I que els físics "normals" la menystenen, perquè posa de cap per avall tota la física "clàssica". Però resulta que, sense la física quàntica, no es pot explicar l'univers.

Avui només em centraré en una part molt petita. I és la explicació de que l'univers es va crear a partir d'un sol punt de massa infinita que va esclatar, donant lloc al "big-bang". I que, des d'aleshores, l'univers s'ha anat expandint.

Doncs bé, un dels principis de la física quàntica (que sabeu que parla de "coses" que ara són molècules i ara són energia) és que tota molècula que ha estat en contacte amb una altra, és capaç de comunicar-se amb ella malgrat el temps i l'espai. I que existeixen infinitat de multiversos, en el temps i en l'espai. Cada opció d'escollir entre un camí i un altre, dóna lloc a un univers alternatiu.

Doncs bé, la manera de mantenir el contacte entre multiversos és l'amor incondicional.

Algunes de les pel·lícules i sèries que han tractat el tema (no diré quines per no fer spoiler), acaben explicant que, quan una persona és "inamovible" en l'amor, aquest amor és l'única energia capaç de travessar el temps i l'espai i connectar totes les possibles realitats.

Feta la "introducció", recordo el que he dit al "Camí d'amor" i com s'explica.

Ningú et pot estimar més del que tu t'estimis. Ni pots estimar ningú més del que tu t'estimis. Té a veure amb l'energia. La quantitat d'energia que poses en l'amor per tu mateix, és la que es pot "intercanviar". Pots rebre tan amor com el que et tinguis. Mai més.

L'ànima sempre fa el millor per tu, encara que no ho sàpigues. Avaluar les coses com a "bones" o "dolentes" no té sentit. Perquè si són "dolentes", són lliçons, aprenentatges, que la teva ànima et porta, en la missió de que aprenguis a estimar-te a tu mateix, malgrat tot. Aquesta és l'única missió que tenim. Aprendre a estimar-nos a nosaltres mateixos (i als altres) passi el que passi, facin el que facin.

I la màgia en el camí d'amor, no és més que la superació de la física "normal". Passen coses que no es poden explicar. La màgia que ve quan la teva ànima, superant la "realitat", et porta coses que no t'esperes. Per això és màgia.

Perquè, quan dic que l'ànima et dóna sempre el millor per a tu, encara que no ho sàpigues, el que estic dient és que la teva ànima et donarà el millor entre tots els escenaris possibles. I aquí rau la màgia.

És per això que dic que el camí d'amor és pura incertesa. Que les certeses són ego. Perquè la incertesa significa que tot és possible. Que deixem en mans de la nostra ànima (amb alegre acceptació) el que hagi de passar. És l'ingredient imprescindible perquè la màgia pugui existir.

I és per això que et dic que la vida no és una successió de temps en la que pots veure el teu objectiu a una certa distància. No hi ha temps, ni espai. Si desitges una cosa, no arribarà mai. O arribarà. I serà pitjor. No pots "calcular". No pots desitjar. Només escollir entre les opcions que et trobes dia a dia. I les opcions sempre són: amor o por. I saps que quan l'opció és amor ( i no ego-por), tot resulta ser amorós, fàcil, simple i que no fa mal a ningú. I l'amor sempre ha de ser, en primer lloc, amor per a tu mateix.

Recordant Sant Agustí. Estima i fes el que vulguis.

Valldoreix, 14 d'agost de 2021

El sentit positiu de la vida

Ja saps que les paraules que dius (però, sobre tot, els fets) són creadors de la teva vida. Així que et convé molt parlar bé de tu. Mira't al mirall mentre dius coses bones de tu. Coses positives i reforçants.

Que n'és de difícil no fallar !!. No oblidis el refrany castellà: "Obras son amores, que no buenas razones". Els fets importen. No les excuses.

Però és molt important que et vagis acostumant a practicar com prendre't les coses bé. A aquest efecte, et pot anar molt bé que et rellegeixis el poema IF que et vaig passar anteriorment. Sobre tot el fragment que diu: "Si trobes el triomf i el desastre... i ambdues falses no et commouen gens". Traduït: t'has de prendre amb la mateixa acceptació una bona notícia i una mala notícia. Perquè avui una notícia sembla dolenta, però demà pot resultar haver estat bona. I una, aparentment bona, pot resultar dolenta. Tot el que et passa a la vida et serveix per aprendre.

Compte amb el que desitges, no fos que s'acabés complint. Pot ser què, de tant insistir en el desig, la nostra ànima ens ho acabi concedint, encara que no estigui clar que sigui el millor, per donar-nos una lliçó, de la qual podem acabar aprenent.

Acceptació incondicional del que passi no vol dir que no puguis encaminar la teva vida cap on vols. Sempre que ho facis amb benevolença i sense fer (ni desitjar) cap mal a ningú. No vol dir que no siguis ferm amb el que creguis injust, ni que no defensis el que creguis just. Vol dir que tu no ets el jutge de ningú. Ni dels seus actes, ni de les seves intencions. Tu t'has de comportar bé. Si algú no ho fa, és cosa entre ell i la seva ànima. Només és cosa teva el que tu fas. Teva i de la teva consciència.

De fet, el judici dels homes et pot fer mal i resultar injust. Però qui sap sempre la veritat és la teva consciència. I te la farà saber d'una manera o altra.

T'havia dit que un pensament negatiu enfonsa el teu sistema immunitari. Que els pensaments positius generen canvis neuronals i reforcen el sistema immune i acaben amb l'estrès. Que fallar a la paraula donada, a la teva consciència, provoca danys neuronals. Que l'alegria, el riure, el somriure, són motors que activen coses positives al teu cos. Què hi ha de més positiu que saber que t'estàs comportant com et diu la teva consciència ?.

Som el que pensem. Tot el que som sorgeix amb els nostres pensaments. Amb els nostres pensaments construïm el món.

Aquestes últimes paraules no són meves. Són de Gautama Buddha (Buda). Fa 2.500 anys.

I crec que va ser en Wayne Dyer qui va dir: la veritable Llei de la atracció no és que atreus el que vols. Atreus el que ets.

O sigui que creem el nostre món amb les nostres paraules i atraiem cap a ell les coses en funció de com som. Paraules i fets que surten de l'ànima. Perquè, si no és així, a l'ànima no la enganyaràs mai. Han de ser, les paraules i els fets, de veritat. Però, si no ho són, també construiran (malauradament) el teu món.

Que no t'enganyi el llenguatge. Puc utilitzar el tu o el nosaltres. Però tots podem fallar (i fallem). I si tens algun dubte, i ets cristià, pots mirar els moments en que Jesús va ser feble. Això demostra que era humà.

Així que no defalleixis perquè falles. Torna a mirar cap el positiu i torna't a aixecar. I no et culpis. I no et facis la víctima. Recorda el poema IF: "I perds i comences d'avall, sense dir ni una paraula".

El riu de la vida flueix. De nosaltres depen que ens arrossegui o ens acompanyi.

De la mateixa manera que el vent apaga les espelmes i revifa les fogueres (La Rochefoucauld), així el vent de la vida pot ser impulsor o destructor. Depèn de la flama del teu amor.

Per aprofitar la força de la vida, sense que ens faci mal, només cal que visquem la vida amb la consciència de que fem el que podem per ser fidels a com volem ser.

I també cal ser forts en la defensa d'uns principis bàsics:

- fer el bé, sense importar els resultats

- no fer mai el mal, encara que el resultat pogués ser un bé. Guanyar-se la vida sense fer mal. Fomentar tendències bones. No respondre amb mal al mal.

- no parlar malament de ningú, i encara menys de tu mateix. Allunyar-se d'odis, enveges.

- honorar la paraula donada o pronunciada. No parlar inútilment. No replicar les coses.

- no mentir, però no voler imposar la teva veritat. Si tenir raó et fa perdre l'amor, no la vulguis tenir.

- acceptar les bones i les males notícies amb el mateix esperit i no deixar-se arrossegar pels somnis, ni per la eufòria, ni pel pessimisme, ni pels desigs

- no fer suposicions d'altra gent. No sabem mai el que els passa als altres, ni com són, així que és injust suposar o jutjar.

Encara més resumides, les paraules de Sant Agustí: "Estima i fes el que vulguis ... Si tens l'amor arrelat en tu, cap cosa, sinó amor, seran els teus fruits".

Segueix el riu de la vida. No et quedis a un costat. Potser t'han donat un diagnòstic o, fins i tot, un pronòstic de vida. No en facis una creença. I no et quedis lligat a les creences, teves o d'altres. No ets vell, no ets malalt, no et falta res. Només lliga't a la teva decisió. Creure que ho pots fer. La vida no s'acaba fins que la teva ànima ho digui. No la obliguis a dir-ho. Escolta a la teva ànima/consciència. No escoltis als que creuen que estàs sentenciat, que no pots, que ja ets vell o que el teu temps s'acaba.

A la teva vida li cal un sentit positiu. Cal començar de nou cada dia. Perquè cada dia té el seu propi sentit. Només et cal escoltar l'univers. El cant d'un ocell, la remor del vent als arbres, el suau lliscar del riu, el tremolor de la tempesta o la força de les onades et fan sentir el món. Només cal escoltar-lo per saber que compta amb tu.

T'has de fer Un amb la Vida. Participar amb ella, no com a convidat, sinó com actor principal de la simfonia. Tots hi tenim un lloc. Però has d'escollir ser-hi. Ningú pot fer el teu paper. Però, si no t'hi apuntes, l'obra seguirà sense el teu personatge. O bé seràs un figurant al fons de l'escenari veient passar les escenes com un estaquirot i sense poder dir-hi la teva. Què esculls ?. D'una forma o altra, amb cada decisió que prens a la vida, estàs decidint si et mostraràs com ets, i seràs actor, o t'inhibiràs, i seràs figurant. Per mostrar-te com ets, no pots deixar que els altres decideixin per tu. No pots deixar que les creences, per majoritàries que siguin, governin la teva vida. No decidir, també és una decisió.

L'ànima no para de donar-te noves oportunitats. Fins que un dia digui prou, perquè veu que no hi ha manera que l'escoltis. Aquesta vida, aquesta disfressa, s'acabarà. No és greu. N'hi haurà d'altres.

En canvi, si escoltes la teva consciència, que et parla per medi del cos, curaràs a la vegada el cos, la ment i l'ànima. I, quan et curis, descobriràs el cel.


Lluís Tordera                                             Valldoreix, 25 de juny de 2016